viernes, 14 de diciembre de 2012

AL TALL



Al Tall és un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat en 1975 i en la actualitat esta formada per: Vicent Torrent, Manuel Miralles, Jordi Reig, Miguel Blanco, Enric Banyuls, Xavier Ahuir, Robert Moreno.

Te un repertori fonamentalment de nova creació amb textos actuals i música que fusiona elements de diferents tradicions mediterrànies. Des de la seva formació el 1975, ha editat 14 discos de llarga durada i alguns singles.

Al  Tall crea i interpreta en la tendència folk de riproposta, terme italià que suposa la recuperació no ja d'antigues melodies i romanços sinó la creació moderna partint dels sons bàsics i les formes tradicionals de musicar. 

D'altra banda, Al Tall ha esdevingut una referència fonamental en la reivindicació del llenguatge sonor tradicional per a l'època actual i en la reivindicació dels valors socials de la llengua i la recuperació dels drets nacionals del seu país, gràcies al repertori que ha creat i que la població ha fet seu.

Al Tall incopora tot tipus de instruments a les seves cansons: dolçaines, saxo, flautes dolça i travessera, acordió,guitarres acústica i elèctrica, guitarrons, bandúrria, llaüt,arxillaüt, busuki, mandolina, baix elèctric, teclats, bateria,percussions menors. 

Exercicis

-Quin creus és el motiu d'anomenar així al disc? (Batalla d'Almansa)

En la Batalla d'Almanssa, les tropes de Felip V van derrotar a les tropes de Carles d'Àustria, la qual cosa va comportar que Castella ocupara el Regne de València.
València va perdre els furs els valencians perdíen totes les seves institucions de govern i quedaven sotmesos a les lleis de Castella.

-Qui eren els maulets?

Eren els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria-proclamat rei com Carlos III-, generalment camperols, en el Regne de València durant la Guerra de Successió Espanyola.

-Què és la Muixeranga?

La muixeranga és un conjunt de danses i castells humans originaris del País Valencià, que tenen el principal lloc de preservació a Algemesí, però també existeixen colles i grups a altres diversos indrets de les comarques valencianes.

-Busca la lletra creada per Al Tall (Muixeranga ) i posa-la al blog juntament amb la canço


Des de la nit
brolla la llum
que ens crida a despertar

Som a l'albada
i la terra es manifesta
un país precís
que es fa ben cert
des del somni secular.

Som a l'albada
i la terra es va fent clara,
un antic país
que hem d'endreçar
i portar a l'avenir.

Des de l'hivern
mouen els brots
que l'arbre cobriran de flor.

Des de les serres
a la mar i a les estrelles,
un país ardent
engendrarà
l'enyorada llibertat

Des de la història
ens aguaita la memòria,
un antic país
que hem d'endreçar
i portar a l'avenir.

Poble menut,
harca i juí,
que el dia està arribant
són els nostres fills
qui gestaran
una terra en llibertat.

L'aire està moguent per la
llibertat
i el vent de ponent girarà en
llevant.


-Quin significat té aquesta cançó per a un sector del poble valencià.



Parla sobre la llibertat que es preten aconseguir.

Fes un comentari personal sobre la cançó Tio Canya de Al Tall

Es un cançó que reflexa la realitat de l’ època en la que van viure els nostres avis.




lunes, 5 de noviembre de 2012

DIGUEM NO





Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.


NOM DEL TEMA: Diguem no
AUTOR DE LA LLETRA: Raimon
AUTOR DE LA MÚSICA: Ramon
NOM DEL  DISC: 1963
DISCOGRÀFICA: Picap
 



     Ara que som junts
     diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:

     Hem vist la por
     ser llei per a tots.

Hem vist la sang
-que sols fa sang-
ser llei del món.

     No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.

     Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.

     Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.

     Hem vist qu’han fet
callar a molts
homes plens de raó

     No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.

     No,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.


 COMENTARI SOBRE EL SIGNIFICAT DE LA LLETRA:


 Un cant de rebel · lia i de reafirmació contra el món de la violència, de les armes, de la injustícia i de la repressió.

 ANÀLISI DEL POEMA: 

  VERSOS: 28
  STROFES: 9
  INSTRUMENTS: GUITARRA
OPINIÓ PERSONAL  

És una canço mol curta pero que diu moltes coses i li propose a la societat que tinguen personalitat i lluiten per el que es mereixen. Me ha agradat bastant per a ser un tipus de música que no escolto mai.

miércoles, 17 de octubre de 2012

La Nova Cançó



Durant la dècada del anys 60 i en mig de les restriccions franquistes i la repressio cultural de tot allo que suposara una mostra de pluralitat linguisrica i identitària, un grup de Jovens autorde catalunya i el País Valencià, aconseguiren l'impensabl, plenar auditoris amb cançons en catalaà que reivindicacaben la normalitat llingiustica alhora que denunciaven injusticies de la dictadura.


La Nova Cançó havia arrivat amb força a finals del anys 50, és va estructurar principalment a Catalunya d'on eren la majoria dels artistes: Lluís Llach o Joan Manel Serrat. El 1950, Raimon començaba a ensablar a Catalunya, composava la seua cançó: Al vent.

El 1961 tenint lloc Els primers concerts d'Els Setze Jutges aquest col-lectiu de cantautors, molt influenciats per la música francesa va ser mol important és va convertir en una peça indispensable per a l'desenvolupament públic del moviment.
El maig de 1962 és va posar a la venda el primer disc de la Nova Cançó: Espinàs canta. (Discogràfica Edigsa)

En adonar-se del potencial dels artistes que convertien en un esdeveniment cada recital i cada concert, els autoritats franquistes van començar a seguir de molt a prop els seues carreres ia examinar amb lupa cada vers, cada estrofa, tractant de trobar mostres de subversió que pogueren ser castigades paper conservador reglament. 

Però l'ànima de la Nova Cançó, que era también l'ànima d'una societat cada vegada més contestatària i valent, tenia ja un ímpetu imparable i no havia objecció autoritària que poguera voltar-la o silenciar-la. Continuaven els gravacions discogràfiques, els Intervencions a activitats culturals arran de tot el territori catalanoparlant i inclús els actuacions a ciutats europees com París.

Un exponent Tardiu de la Nova Cançó va ser l'alcoià Ovidi Montllor, que, des de 1968 comença a interpretar poemes musicals d'autors com Vicent Andrés Estellés.

El procés d'erosió de la Nova Cançó és va intensificar amb l'arribada de la democràcia, ja que semblava un moviment menys necessari en un context de clima polític aparentment més tolerant amb els reivindicacions col · lectives.